Quin és el teu càrrec i a què et dediques?

Porto 18 anys a ISP, i actualment sóc Directora Comercial Retail. La meva funció principal és la de gestionar a tot l’equip comercial de botigues (comercials, RTs, Coordinadores i formacions). De mi depèn l’obtenció dels resultats i objectius marcats tant en l’àmbit intern, com per l’Operador.

Per a aconseguir-ho, les meves funcions principals dins la gestió de l’equip són:

• Definir l’estratègia comercial.
• Traslladar aquesta estratègia a l’equip, donar eines per aconseguir-la (formació, STAFF, recursos físics…)  i fer seguiment per possibles reajustaments de l’estratègia inicial.
• Traslladar i treballar un Marc Retributiu que sigui reptador i fàcil d’entendre.
• Incentivar i motivar a l’equip.
• Relacions amb l’operador.
• Controls horaris, torns, revisió STAFF botigues.
• Coordinació amb els departaments de gestió i RRHH.

Explica’ns alguna experiència que hagis tingut pel fet de ser dona en un lloc de responsabilitat

El que més m’ha sobtat sempre ha sigut les experiències viscudes als esdeveniments destinats a càrrecs mitjans i alts (convencions de la Distribució, etc…)

La proporció homes-dones en aquests esdeveniments està completament descompensada. 

I sí que és cert que ha millorat amb el pas dels anys i el volum de dones ha pujat sensiblement. No obstant això, és evident que encara hi ha molt recorregut.

Veient les dades, per què creus que és més difícil per les dones arribar a ocupar un càrrec de responsabilitat en una empresa?

Sé que sonarà a tòpic, però la realitat és que una dona ha de demostrar molt més que un home que mereix cert càrrec, posició i salari. L’esforç per aconseguir dit reconeixement és sempre superior per una dona que per a un home.

Veig diàriament dones preparades i millor qualificades que els seus companys homes, i que estan infravalorades.

Quines característiques especials creus que té ISP Grup perquè les dades siguin diferents?

Hi ha diversos factors, però jo destacaria:

• El fet que als seus inicis fos una empresa familiar va facilitar que algunes de les dones que vam incorporar-nos als inicis, hàgim pogut créixer laboralment junt amb l’empresa. A una empresa familiar, on el tracte és molt més personalitzat, és molt més fàcil identificar el talent.
• Que s’apostés per tenir dones en posicions de més o menys responsabilitats des de l’inici, ha “obert camí” a les següents generacions de treballadores a ISP. Apostant amb tota naturalitat, i sempre per motius meritocràtics, a dones als nous càrrecs de responsables i coordinadores que s’han anat creant.

Quines coses creus que haurien de canviar perquè més dones trenquin el “sostre de vidre”?

És molt complicat perquè intervenen factors diferents; socials, culturals…, És una carrera de fons on cada petit pas endavant resulta ser una gran victòria, però és un camí lent.

Com a mare d’una filla, i pertanyent a una família molt matriarcal (amb generacions de dones fortes, autònomes i valentes que m’han donat el millor exemple en aquest sentit), he pogut apreciar un salt qualitatiu en cada generació.

No obstant la conciliació és una de les grans assignatures pendents.

La part cultural, l’entorn familiar i escolar també són bàsics. Des de petits, nens i nenes han de poder conviure en un món d’igualtat REAL, on s’incentivi a ser qui vulguis ser independentment del sexe, la posició social, la condició sexual o el color de pell. I això, per desgràcia, no sempre es pot dur a terme.